La bellesa del senzill temple romànic que avui encara aplega les pregàries i les celebracions tristes o alegres d'un bon grapat de fidels, evoca els temps antics d'un poble menut i treballador -ben segur que forçat pels feudals de torn- que posava el seu fer i el seu viure sota l'advocació d'una Providència en la qual confiava.

I hom imagina el repic de les campanes convidant alegrament a bateig; també, però, brandant solemnials quan la mort havia passat dalla pels molins o les masies dels voltants. Dia i nit, llum i tenebra, bressol i fossar indextriablement units al pas de la gent i al fugir dels segles.

Les seves pedres guarden el ressó de pregàries mil.lenàries, el frec de mans que ja són cendra, el reflexe de tants ulls mirant esbatanats la serenor del Pantocrator mentre demanen salut, pietat, sonsol i glòria eterna.

És per això que estimem amb reverència aquest lloc, santificat pel testimoni de la fe i de l'esperança d'altres temps i a la qual unim també avui la nostra.

Tornar al video